2021

« Ves enrere

Miguel Albaladejo

Miguel Albaladejo

miguelalbaladejo@gmail.com

Afiliació: Institut de Física Corpuscular (IFIC) CSIC / Universitat de València

Camps o árees d’investigació Física Hadrònica

Vaig obtindre el doctorat en Física en la Universitat de Múrcia, a la fi de l'any 2012. Des de llavors he tingut diversos destins postdoctorals: IFIC (CSIC - Universitat de València), IPNO (CNRS - Universitat de París XI), Universitat de Múrcia, i actualment en la Divisió Teòrica del JLab (Thomas Jefferson National Accelerator Facility), un dels més importants acceleradors/colisionadors de partícules en el camp de la Física Hadrónica.
 
Les meues línies d'investigació s'enquadren dins de la Física Teòrica d'Hadrons. Els hadrons són partícules compostes de quarks i antiquarks, que són els components més bàsics de la matèria que ens envolta. Per exemple, els neutrons i protons a l'interior dels nuclis atòmics estan compostos de tres quarks tipus u (up) o d (down). La meua investigació segueix fonamentalment dues línies. Una d'elles consisteix a entendre els mecanismes de producció d'estats finals d'hadrons en les reaccions que els grups experimentals estudien en acceleradors/colisionadors de partícules, com JLab als Estats Units o LHC-CERN a Suïssa. L'altra consisteix en, mitjançant models teòrics, entendre les diferents ressonàncies hadróniques que es poden formar en aquests estats finals. L'objectiu consisteix a conéixer els seus paràmetres fonamentals (per exemple, la seua massa), però també la seua naturalesa, és a dir, saber si aqueixes ressonàncies són estats anomenats convencionals (formats per un quark i un antiquark, o bé per tres quarks), o estats exòtics: molècules hadróniques, tetraquarks, pentaquarks, glueballs, híbrids, etc. Encara que s'han descobert estats la naturalesa dels quals se sap que és no convencional (és a dir, són exòtics sense lloc a dubte), no sabem exactament en quina categoria de la llista anterior s'enquadren, per la qual cosa més investigació en aquest camp és necessària.