2020

« Ves enrere

María Moreno Llácer

María Moreno Llácer

ResearchID

ORCID

maria.moreno-llacer@uv.es

Afiliació: Institut de Física Corpuscular (IFIC), CSIC-Universitat de València

Camps o árees d’investigació Física de partícules, física d'altes energies, IA: aprenentatge automàtic

Em vaig llicenciar en Física per la Universitat de València (UV) en 2007. Aqueix estiu vaig tindre l'oportunitat de participar en el programa d'estudiants d'estiu del CERN (Suïssa), el major laboratori de física de partícules del món on, després de vint anys de construcció, estava a punt de començar la presa de dades del Gran Colisionador d'Hadrons (LHC). Era un moment històric així que el vaig tindre clar, volia participar en aqueixa gran aventura i em vaig incorporar com a estudiant de doctorat al grup de l'Institut de Física Corpuscular (IFIC) que treballa en l'experiment ATLAS (del LHC).

En una primera etapa, prèvia a les col·lisions del LHC, vaig participar en la posada a punt del detector ATLAS amb raigs còsmics per a assegurar-nos que tots els subdetectores estaven alineats i sincronitzats, obtenint així els primers resultats amb dades reals de l'experiment. El tema principal de la meua tesi, dirigida per Dra. Costa i Prof. Dr. Bernabéu, va ser la cerca de noves fonts de violació de la simetria CP (conjugació de càrrega i paritat) en successos amb quarks top que són necessàries per a explicar l'asimetria entre matèria i antimatèria del nostre univers.
 
En 2013, vaig començar la meua etapa postdoctoral en la Universitat de Goettigen (Alemanya) i posteriorment en el propi CERN, on vaig aconseguir el prestigiós contracte "CERN Research Fellowship". Les meues línies d'investigació es van anar ampliant però sempre relacionades amb l'estudi del quark top, ja que és una partícula molt especial. Es tracta de la partícula elemental més massiva, més fins i tot que el propi bosó de Higgs, el qual explica perquè la resta de partícules elementals tenen massa, i per tant el acoplament entre ambdues és molt intens. Estudiar aqueixa interacció, així com mesures precises de les seues propietats i cerques de "nova física", ha sigut l'objectiu principal de la meua investigació. A causa de la gran quantitat de dades del LHC i els baixos quocients senyal/fons, emprem tècniques d'anàlisi multivariada i aprenentatge automàtic ("machine learning"). Col·labore amb físics teòrics per a poder comprendre totes les incerteses teòriques que afecten les nostres mesures i la interpretació de les mateixes sobre la base de noves teories. Durant la meua etapa en el CERN també vaig treballar en el desenvolupament de la nova generació del detector de traces d'ATLAS. Al llarg de la meua etapa postdoctoral, he coordinat diversos grups de treball de la col·laboració científica d'ATLAS, relacionats amb la investigació del quark top i el bosó de Higgs. També he presentat resultats en diverses conferències internacionals i he sigut convidada a donar seminaris o col·loquis en prestigiosos centres d'investigació com SLAC i Brookhaven (BNL) National Laboratories als Estats Units, Institute of High Energy Physics (IHEP) a la Xina, i el Max Planck Institute for Physics i la Universitat de Bonn a Alemanya. Per tot això, he rebut tres premis d'investigació: Premi Investigador Novell en Física Experimental 2018 de la Reial Societat Espanyola de Física i Fundació BBVA, Lleona Woods Distinguished Postdoctoral Lectureship Award 2018 de BNL, i el XV Premi Cientifico-tècnic Ciutat d'Algemesí.
 
En 2019, vaig tornar al IFIC amb una beca Júnior Leader de La Caixa i també impartisc docència en el Departament de Física Atòmica, Molecular i Nuclear de la UV. En 2020 vaig aconseguir un projecte SEJIGENT ("Subvencions a l'excel·lència científica de júniors investigadors"), que em permitiguirá seguir i ampliar les meues línies de treball, i també he aconseguit un contracte d'investigació "Ramón y Cajal".

Persones associades al projecte com a personal investigador de caràcter predoctoral: 2