Novetats

« Ves enrere

Reconstrueixen les dinàmiques demogràfiques de les últimes poblacions de caçadors-recol·lectors de Portugal durant el Plistocé-Holocé

Reconstrueixen les dinàmiques demogràfiques de les últimes poblacions de caçadors-recol·lectors de Portugal durant el Plistocé-Holocé

 

Realitzat per investigadors de la Universitat d'Alacant (Espanya) i de la Universitat d'Algarve (Portugal), l'estudi confirma que es van adaptar molt bé a l'esdeveniment climàtic del 8.2 en el qual la temperatura global del planeta va baixar uns 2 °C, reorganitzant la distribució dels seus assentaments i explotant de manera més intensa els recursos aquàtics dels rius Tajo i Sado.

Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat d'Alacant (Espanya) i de la Universitat d'Algarve (Portugal) revela els canvis demogràfics de les últimes poblacions de caçadors-recol·lectors de Portugal durant la transició Plistocé-Holocé, fa entre 18000 i 8000 anys. Publicat en la prestigiosa revista científica Philosophical Transactions of the Royal Society B, aquest treball té grans implicacions per a l'estudi de les adaptacions poblacionals al canvi climàtic.

En concret, l'equip científic ha analitzat les datacions de Carboni 14 (tècnica de datació radiocarbónica per a mesurar l'antiguitat de restes arqueològiques) per a reconstruir els canvis relatius en la grandària de la població i analitzar la seua relació amb les transformacions en la dieta i en els sistemes d'assentament durant aquest període caracteritzat per grans canvis climàtics i transformacions mediambientals.
 
"L'article té grans implicacions per a conéixer com les poblacions de caçadors-recol·lectors es van adaptar al canvi climàtic modificant la manera d'ocupar el territori i la dieta", indica Javier Fernández-López de Pablo, autor de l'article i investigador distingit del Pla Gen-T adscrit a l'Institut Universitari d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d'Alacant. Els experts presenten una completa reconstrucció de les dinàmiques demogràfiques durant el final de l'última glaciació i els inicis de l'holocé en la façana atlàntica de la Península Ibèrica, un espai en el qual les últimes poblacions de caçadors-recol·lectors es van enfrontar a entorns i condicions climàtiques ràpidament canviants. En aquest sentit, aquest estudi arqueològic ofereix una perspectiva de com les ecologies de la població humana del passat van canviar en resposta a aquest escenari.
 
Resultats
 
Els investigadors han identificat una primera fase de creixement demogràfic durant l'últim període interestadial del Plistocé (fa uns 14800 anys) i els inicis de l'episodi climàtic fred del Dryas recent (fa 12800 anys). Aquest últim episodi d'empitjorament climàtic sembla associat a una contracció en la grandària de la població la distribució territorial de la qual mostraria un patró més dispers.
 
D'altra banda, l'estudi assenyala una última fase de creixement demogràfic que comença fa uns 8300 anys, coincidint amb l'esdeveniment climàtic del 8.2 en el qual la temperatura global del planeta va baixar uns 2 °C, i el canvi en els corrents marins va incrementar la productivitat biològica en els estuaris dels principals rius Tajo i Sado. "Els pobladors van passar a concentrar-se entorn d'aquests espais el que va permetre una explotació més intensa dels recursos aquàtics, així com un ràpid creixement demogràfic", explica l'investigador distingit de la UA.
 
Tal com detalla Fernández-López de Pablo a diferència de l'observat en altres regions de la Península Ibèrica, aquest cas d'estudi mostra una forta correlació entre creixement demogràfic i els canvis en la productivitat marina observada en els estuaris. "Aquestes poblacions van poder generar respostes adaptatives reeixides tant en la dieta com en el patró d'assentament durant el període mesolític, fa uns 8300 anys, i per una major dependència de les fonts d'aliments marines", afig. 
 
Metodologia
 
L'equip d'investigadors autors d'aquest article han treballat durant 2 anys en l'anàlisi i estudi de dades d'al voltant de 70 jaciments prehistòrics repartits per tota la façana atlàntica, més de 370 dates de radiocarboni, i de restes humanes per a obtindre informació sobre paleodieta. "Sens dubte és el primer estudi científic centrat en el vessant atlàntic de la Península Ibèrica que contempla un període de temps tan llarg", destaca l'expert de la UA. A més, "hem elaborat nous mètodes quantitatius per a crear sèries temporals amb les quals traçar els canvis al llarg del temps en la grandària de la població, la distribució del poblament i els canvis en la dieta".
 
Referència:
 
"Batega Glacial and Early Holocene human demographic responses to climatic and environmental change in Atlantic Ibèria", Philosophical Transactions of the Royal Society B. November 2020.